Qui som


De l’ESCOLA PROVINCIAL DE DOLÇAINA a l’EMTiD

Sense música no hi ha festa i en el cas d’Algemesí i de la processó de la Mare de Déu de la Salut no podríem plantejar-nos la major part de les danses i els rituals sense el so de la dolçaina i el tabal.

Les més antigues cròniques escrites de dolçainers a Algemesí daten dels Llibres de Comptes de la Vila de 1733 que parlen de la liquidació del sou de dolçainers que tocaven a la Festa.

La Festa de la Mare de Déu de la Salut va viure una llarga i complexa crisi a mitjans del segle passat motivada, entre altres coses, per la manca de dolçainers. Malgrat tot hi ha que destacar la llavor dels Mestres dels balls que no consentiren que fora un altre instrument el que interpretara les melodies, fent grans esforços els dies previs a la Festa per a contractar dolçainers.

El 1973 el dolçainer Bernardo Soler d’Alzira imparteix classes a Algemesí, i dos nous dolçainers algemesinencs s’incorporen a les processons a la Mare de Déu en 1974: Enric Illana i Tomàs Pla. L’any 1975 ho faríen Joan Guitart, Juan A. Espinosa i el tabaleter Vicent Mascarell.

Després de la Festa de 1974, el Consistori amb Vicent Revert i Domingo (Alcalde) i sobretot José Castell Frasquet (Regidor de Cultura) es mobilitzà en busca d’una solució i pretén crear una escola començant a cartejar-se amb institucions locals, provincials, nacionals, i finalment, amb el dolçainer Joan Blasco per dur a terme el projecte.

Paral·lelament un altre algemesinenc: Martí Domínguez, sensibilitzat també per la problemàtica de la dolçaina, i desconeixent la iniciativa de l’Ajuntament d’Algemesí, contacta també amb Joan Blasco per crear una escola a la ciutat de València.

Les propostes de la ciutat de Valencia i Algemesí es discuteixen amb Joan Blasco, en presència d’un altre algemesinenc Vicent Castell Mahíques (canonge de la Seu). En esta reunió Martí Domínguez, renuncia a la creació de l’escola de Valencia en benefici de la del seu poble: Algemesí.

Naixia així en 1975 L’ESCOLA PROVINCIAL DE DOLÇAINA amb el recolzament de la Diputació de València. El seu primer mestre, Joan Blasco, ho va ser fins l’any 1977.

L’escola suposà una transformació pedagògica dels instruments, passant de la tradició oral a l’escrita i a la popularització de l’ensenyament.

A les festes de la Mare de Déu de l’any 1976, ix al carrer la primera promoció de l’Escola i se’ls fa entrega d’una ceràmica amb la frase SOC DOLÇAINER DE LA MARE DE DÉU.

L’any 1977 Diego Ramón i Lluch, (organista i mestre de Capella de la Basílica Sant Jaume, i fundador de l’Schola Cantorum d’Algemesí) es fa càrrec de l’Escola. Aquesta, degut als canvis socials i politics, passa a dependre de l’Ajuntament i canvia el nom per: Escola de dolçaina i tabalet d’Algemesí.

L’alumnat, a més de complir amb el seu principal objectiu (les festes de la Mare de Déu) comença a fer actuacions a altres pobles: havia nascut la colla de dolçainers i tabaleters.

L’any 1980 Diego recopila “100 cançons populars valencianes” adaptades per primera vegada per a dolçaina. Eixe mateix any Xavier Richart i Peris es fa càrrec de l’Escola i es posa a treballar en una nova pedagogia per a la dolçaina.

L’any 1982, Xavier convida al tabaleter Vicent Borràs i Castells (Faenes) a assumir les classes de tabalet: era la primera vegada que es separava l’ensenyament dels dos instruments, abans en mans d’un mateix mestre.

Claustre

Coneix tot el nostre equip de professors
team member

Juanja Vique Valentin


Cap estudis - Mestre de percussió - Mestre de conjunts de percussió
team member

Hermi Cervera Tomàs


Mestre de dolçaina - Mestre de conjunts instrumentals
team member

Vicent Borràs Castells


Mestre de percussió
team member

Eduardo Mahiques Fayos


Mestre de llenguatge musical, de cor i de jardí musical
team member

José Manuel Ballester Tortajada


Mestre de dolçaina
team member

Josep Juste i Martí


Mestre de Pols i pua

Claustre

Coneix tot el nostre equip de professors