Hermi Cervera Tomàs

Mestre de dolçaina
nav_value 1

Vaig nàixer el febrer de 1978 a Alfarb, un poble molt menudet de la Ribera Alta, banyat pel riu Magre i rodejat per muntanyes com la Colaita, el Besori o el barranc de la Falaguera, que conformen un indret en forma de vall de les més boniques arreu del nostre país.

La meua vida musical començà de ben menut ja que a la meua família sempre hi ha hagut músics i, també, perquè a un poble tant menut com el meu, tots els xiquets i les xiquetes passaven per l’escola de música, en aquella època l’oferta cultural era prou escassa.

Doncs, el meu camí comença ací, a l’escola Societat Protectora Musical la Lira d’Alfarb quan tenia 9 anys. A aquesta escola vaig estudiar llenguatge musical i hem vaig ensenyar a fer sonar el bombardí durant 5 anys, i l’any 1992 vaig passar a formar part de la banda fins el 2002.

El meu viatge per la banda del poble va durar 10 anys, temps en què vaig fer bons amics que encara tinc i perduraran en el temps, ací la banda és com una gran família capaç de crear vincles socials molt arrelats. Però tot s’acaba, i m’ho vaig haver de deixar… i no va ser per cansament o avorriment! va ser per que vaig conèixer a una amiga allà per l’any 2000, ja veus qui m’ho anava a dir a mi, però, així va ser. A aquesta nova amiga li deien Dolçaina i la vaig conèixer gràcies a un bon amic, Santi, que un dia em diu: «Xe, Hermi, que no ens apuntarem a ensenyar-nos a tocar la dolçaina?» Pensat i fet, telefonàrem a l’Ajuntament d’Algemesí, veges a on havia de ser, i ens passaren el contacte d’un tal Vicent Borràs, Faenes.

I en aquest punt començà un altre viatge musical i que encara dura, però ara de la mà de la Dolçaina. Aquest nou camí vaig començar a recórrer-lo a l’Escola Musical de Tabalet i Dolçaina de Algemesí l’any 2000 on vaig conèixer a Pau Puig que va ser el meu mestre de flabiol valencià i de dolçaina durant 5 cursos, també vaig fer classe amb Maria José Mompó durant 1 curs. Ells dos són “els meus pares de la dolçaina” que em van guiar pel camí de la dolçaina i gràcies a ells i als seus consells vaig poder optar a fer la prova d’accés per a majors de 18 anys al Conservatori Municipal de València José Iturbi, on vaig accedir el curs 2008/2009 en la nova i esperada modalitat de dolçaina, que per fi i desprès de molts anys de lluita ja era oficial al conservatori.

L’any 2008 vaig començar el curs al conservatori i vaig conèixer a Xavi, Xavier Richart, el meu nou mestre de dolçaina, amb qui he treballat colze a colze i dia a dia durant sis anys, en els quals he pogut aprendre i absorbir-ne d’ell tota la seua l’experiència com a dolçainer, músic, investigador i persona.

Passats 6 cursos, l’any 2014 he acabat el grau professional de dolçaina al Conservatori de València en una qualificació d’excel·lent, i ara ja puc dir que sóc mestre titulat del grau professional de dolçaina. Aquest títol només és  un paperet indicador que he cursat el grau professional en un determinat centre, però realment allò més difícil d’aquest món musical i, a més a més en la dolçaina, és mantenir-te durant el pas del temps a un nivell òptim, així que, d’ara endavant, aquesta és i serà la meua nova tasca i repte!

Al conservatori durant aquestos sis anys meu he passat molt bé, he après moltes coses i també he fet bons amics i companys, també he conegut a mestres meravellosos i també d’altres mestres i també alumnes de diferents especialitats que no volien veure la dolçaina ni en pintura al conservatori, però sabeu que? nyas, ací la teniu.

Gràcies a tots els que heu fet possible que arribara fins ací.

Groups